Avui haguera pogut ser un diumenge més de principi de
curs. Posar rentadores, preparar activitats per a classe, menjar pollastre al
forn però, s’està convertint en un diumenge de records.
![]() |
| Imatge via Pinterest |
Podria quedar-me per a mi cadascun dels pensaments i
sensacions que estic vivint però, soc de les que pensa que hem vingut a aquest
món per a compartir allò que tenim amb la resta i poder nodrir-nos de les
experiències d’altres. Si aprenem, de manera conjunta, a més de millorar-nos
com a éssers humans, farem d’aquest mon un lloc més amable en el que habitar.
![]() |
| Imatge via Pinterest |
El 27 de juliol va fer 6 anys que me’n vaig anar de
Mallorca i no hi ha dia que no agraeixo tot el que la illa em va donar. Cada
vegada que publico en aquest bloc, me’n recordo de quan l’alumnat de 1r d’ESO
comentava les entrades que realitzava i com, amb les paraules, seguíem
connectats després de l’horari escolar.
![]() |
| Imatge via Pinterest |
Durant aquests dies m’he trobat amb exalumnes del
centre i això m’ha fet pensar que ja porto el temps suficient per aquí per a
tenir “exalumnes”, germanes i germanes d’alumnes que ja he tingut i que començo
a tenir certa pertinença a Castelló però, això no lleva, que 13 anys de la meua
vida han transcorregut en Mallorca. I encara que em quedo amb tots els records,
costa assumir que estic en un altre lloc.
![]() |
| Imatge via Pinterest |
I ara us preguntareu a què bé tot això... Doncs ve per
la necessitat de dir-vos que hem d’agrair totes les coses bones que ens passen
i hem d’aprendre a valorar-les per tal que, com diu Ramón Bayés, el nostre
viatge estigue ple d’aventures.
![]() |
| Imatge via Pinterest |
Qui m’haguera dit a mi quan estava en l’institut i
estudiava els dialectes que algun dia treballaria en Mallorca. De fet, me’n
recordo perfectament que en una classe, mentre Vicent Ferrer ens comentava que
en Mallorca quan es parla dels xiquets i xiquetes, es fa referència a ells amb
els termes “nins” i “nines”, vaig pensar: “I jo per a què vull saber això?”.
I el temps em va donar la resposta.
![]() |
| Imatge via Pinterest |
Les experiències que se’ns presenten en aquesta vida
venen, moltes vegades, lligades a llocs i a persones concretes i és important
envoltar-nos de gent que ens face ser millors i que, amb la seua presència, ens
alegren el dia i jo he de reconèixer que amb això soc molt afortunada. Hi ha
gent que, malgrat la distància, també les sento molt a prop i les tinc quan les
necessito i avui he tornat a ser conscient de com continuen “estant” malgrat visquen
en Mallorca.
![]() |
| Imatge via Pinterest |
I si observant el vostre voltant no trobeu persones
amb les podeu sentir-vos còmodes, no passa res: haureu de continuar cercant-les.
![]() |
| Imatge via Pinterest |
I mentre les cerqueu, us aconsello viure la vida amb
il·lusió i valorant aquelles xicotetes coses que us passen en el vostre dia a
dia i que us ajudaran a valorar eixos instants de felicitat que apareixen, de
colp i repent, de la manera més inesperada.
![]() |
| Imatge via Pinterest |
I perquè us conto tot això? Perquè hem d’aprendre a expressar-nos, buscar el moment per a transmetre tot allò que tenim en el nostre interior: pintant, cantant, ballant, escrivint, dibuixant, tocant un instrument, realitzant manualitats o fent postres per a la gent que estimem...
![]() |
| Imatge via Pinterest |
Perquè només treballant el nostre
interior, podrem gaudir realment de la nostra VIDA.
![]() |
| Imatge via Pinterest |
Ens veiem en la pròxima
entrada!











Hola Isabel. Comparto y completamente de acuerdo con lo comentado en la última entrega realizada hoy 14 de septiembre.
ResponEliminaQue sepas que soy asidua a tu blogg y las suelo leer, por circunstancias o falta de tiempo no te contesto o ganduleria, jaja
Esta en especial me ha llegado muchísimo,... cuántos recuerdos de Mallorca, no??? Tras haber compartido despacho y trabajar como compañera varios años contigo conozco tu constancia y tu manera de trabajar en el día a día.
Pocas personas se toman tan en serio la docencia. Isabel, nunca cambies.
Un placer haberte conocido y fer feina amb tu.
La labor que realizas es única. Un abrazo enorme
Ay, compi de mi corazón. Voy a empezar por el final: el placer ha sido mío.
EliminaRecibir este mensaje es un honor para mí viniendo de una GRAN compañera como tú. Agradecerte el hecho de ser parte de mi vida no sólo a nivel profesional ya que te has convertido en mi confidente y amiga.
Creo que, desde el principio, tuvimos mucha conexión por compartir una misma manera de trabajar, por la ilusión con la que preparábamos los grupos a principio de curso, por como nos pedíamos consejo ante las situaciones que vivíamos en el despacho. Tú, de "Graná" y yo, de la "terreta", formábamos un buen tándem y aunque, dedicábamos muchas horas, hacíamos las cosas con ilusión y alegría. Afortunadas por habernos conocido y tenernos.
Te quiero mucho compi. No te olvides: Tú SÍ que vales!
Otro abrazo enorme para ti.❤