diumenge, 14 de setembre del 2025

Aprendre a viure la VIDA

Avui haguera pogut ser un diumenge més de principi de curs. Posar rentadores, preparar activitats per a classe, menjar pollastre al forn però, s’està convertint en un diumenge de records.

Imatge via Pinterest

Podria quedar-me per a mi cadascun dels pensaments i sensacions que estic vivint però, soc de les que pensa que hem vingut a aquest món per a compartir allò que tenim amb la resta i poder nodrir-nos de les experiències d’altres. Si aprenem, de manera conjunta, a més de millorar-nos com a éssers humans, farem d’aquest mon un lloc més amable en el que habitar.

Imatge via Pinterest

El 27 de juliol va fer 6 anys que me’n vaig anar de Mallorca i no hi ha dia que no agraeixo tot el que la illa em va donar. Cada vegada que publico en aquest bloc, me’n recordo de quan l’alumnat de 1r d’ESO comentava les entrades que realitzava i com, amb les paraules, seguíem connectats després de l’horari escolar.

Imatge via Pinterest

Durant aquests dies m’he trobat amb exalumnes del centre i això m’ha fet pensar que ja porto el temps suficient per aquí per a tenir “exalumnes”, germanes i germanes d’alumnes que ja he tingut i que començo a tenir certa pertinença a Castelló però, això no lleva, que 13 anys de la meua vida han transcorregut en Mallorca. I encara que em quedo amb tots els records, costa assumir que estic en un altre lloc.

Imatge via Pinterest

I ara us preguntareu a què bé tot això... Doncs ve per la necessitat de dir-vos que hem d’agrair totes les coses bones que ens passen i hem d’aprendre a valorar-les per tal que, com diu Ramón Bayés, el nostre viatge estigue ple d’aventures.

Imatge via Pinterest

Qui m’haguera dit a mi quan estava en l’institut i estudiava els dialectes que algun dia treballaria en Mallorca. De fet, me’n recordo perfectament que en una classe, mentre Vicent Ferrer ens comentava que en Mallorca quan es parla dels xiquets i xiquetes, es fa referència a ells amb els termes “nins” i “nines”, vaig pensar: “I jo per a què vull saber això?”. I el temps em va donar la resposta.

Imatge via Pinterest

Les experiències que se’ns presenten en aquesta vida venen, moltes vegades, lligades a llocs i a persones concretes i és important envoltar-nos de gent que ens face ser millors i que, amb la seua presència, ens alegren el dia i jo he de reconèixer que amb això soc molt afortunada. Hi ha gent que, malgrat la distància, també les sento molt a prop i les tinc quan les necessito i avui he tornat a ser conscient de com continuen “estant” malgrat visquen en Mallorca.

Imatge via Pinterest

I si observant el vostre voltant no trobeu persones amb les podeu sentir-vos còmodes, no passa res: haureu de continuar cercant-les.

Imatge via Pinterest

I mentre les cerqueu, us aconsello viure la vida amb il·lusió i valorant aquelles xicotetes coses que us passen en el vostre dia a dia i que us ajudaran a valorar eixos instants de felicitat que apareixen, de colp i repent, de la manera més inesperada.

Imatge via Pinterest

I perquè us conto tot això? Perquè hem d’aprendre a expressar-nos, buscar el moment per a transmetre tot allò que tenim en el nostre interior: pintant, cantant, ballant, escrivint, dibuixant, tocant un instrument, realitzant manualitats o fent postres per a la gent que estimem...

Imatge via Pinterest

 

Perquè només treballant el nostre interior, podrem gaudir realment de la nostra VIDA.

Imatge via Pinterest


Ens veiem en la pròxima entrada!

2 comentaris:

  1. Hola Isabel. Comparto y completamente de acuerdo con lo comentado en la última entrega realizada hoy 14 de septiembre.
    Que sepas que soy asidua a tu blogg y las suelo leer, por circunstancias o falta de tiempo no te contesto o ganduleria, jaja
    Esta en especial me ha llegado muchísimo,... cuántos recuerdos de Mallorca, no??? Tras haber compartido despacho y trabajar como compañera varios años contigo conozco tu constancia y tu manera de trabajar en el día a día.
    Pocas personas se toman tan en serio la docencia. Isabel, nunca cambies.
    Un placer haberte conocido y fer feina amb tu.
    La labor que realizas es única. Un abrazo enorme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ay, compi de mi corazón. Voy a empezar por el final: el placer ha sido mío.
      Recibir este mensaje es un honor para mí viniendo de una GRAN compañera como tú. Agradecerte el hecho de ser parte de mi vida no sólo a nivel profesional ya que te has convertido en mi confidente y amiga.
      Creo que, desde el principio, tuvimos mucha conexión por compartir una misma manera de trabajar, por la ilusión con la que preparábamos los grupos a principio de curso, por como nos pedíamos consejo ante las situaciones que vivíamos en el despacho. Tú, de "Graná" y yo, de la "terreta", formábamos un buen tándem y aunque, dedicábamos muchas horas, hacíamos las cosas con ilusión y alegría. Afortunadas por habernos conocido y tenernos.
      Te quiero mucho compi. No te olvides: Tú SÍ que vales!
      Otro abrazo enorme para ti.❤

      Elimina