dilluns, 29 de setembre del 2025
diumenge, 28 de setembre del 2025
dijous, 25 de setembre del 2025
dimarts, 23 de setembre del 2025
dilluns, 22 de setembre del 2025
diumenge, 21 de setembre del 2025
Clot i fava
Doncs no sé el per què però, avui també és diumenge i
havia de ser un diumenge de posar
rentadores, preparar activitats per a classe i menjar arròs negre (el passat va
ser pollastre al forn) però, s’ha convertit en un diumenge de retrobar-me amb
la meua xiqueta interior.
 |
| Imatge via Pinterest |
M’he aixecat en la intenció de posar-me cara a l’ordinador tot el matí quan m’ha vingut al cap el festival de “Clot i fava” que se celebra aquest cap de setmana a Castelló i, amb una previsió de pluja, allà que me n’he anat a veure l’obra “Los Colgados”.
 |
| Imatge via Google |
Quan he arribat encara quedaven cadires lliures i m’he
assegut en una d’elles, expectant, per veure què s’amagava sobre un escenari on
apareixia roba en un penja-robes i sobre uns maniquins que es trobaven en els
dos extrems de l’entarimat. Mentre observava el cel perquè havia començat a
plovisquejar una mica, em preguntava quina història podia trobar-se entre un
munt de roba. I ara ve el dubte sobre si explicar-vos el que els passava als
dos protagonistes o contar-vos que m’ha aportat la seua actuació.
Reconec que he experimentat vàries coses. La primera d’elles,
i que reafirma els meus pensaments, és que la vida no seria la mateixa sense un
punt de bogeria i originalitat. De vegades, fem les coses de la mateixa manera,
realitzem el procés sense modificar alguns dels seus paràmetres i ens consumim,
poc a poc, per l’avorriment de la repetitivitat.
 |
plastidekor©2025 |
La segona d’elles, ha vingut donada pel tràfec del
canvi de vestuari durant tot l’espectacle. Em fixava en eixes peces de roba que
estaven d’oferta i que s’anaven posant els personatges i reflexionava sobre com
a sovint se’ns imposa anar a la moda, quan en realitat, hauríem d’escollir allò
que vertaderament ens agrada i demostrar la nostra personalitat.
 |
plastidekor©2025 |
La tercera cosa que he experimentat ha estat mirant la
relació que s’establia entre els personatges. Allà on hi ha havia un problema,
la solució acabava amb un somriure o simplement no posant més llenya al foc a la
situació que estaven vivint. Això m’ha fet pensar en quantes vegades ens deixem
anar de manera irracional pels nostres impulsos i, una cosa que podria
solucionar-se parlant, acaba amb discussions i disgustos difícils de gestionar.
 |
| plastidekor©2025 |
Em quedo amb cada somriure i cada rialla que m’ha
provocat la seua història. Em quedo amb cada mirada de complicitat entre els
actors i el públic que allí estàvem. Em quedo en eixe moment en que m’he
dirigit cap als dos protagonistes que es trobaven baix de l’escenari i els he
dit “GRÀCIES” perquè, gràcies a ells, avui m’he sentit millor. Me n’he
anat a casa amb el cor ple d’alegria, amb moltes idees volant sobre el meu cap
i reafirmant, un colp més, la necessitat de tenir “pallassos” i “rodamons” que
amb la seua creativitat i alegria, ens ajuden a estar millor.
 |
| Imatge via Google |
Ens veiem en la pròxima entrada!
dissabte, 20 de setembre del 2025
dijous, 18 de setembre del 2025
dimecres, 17 de setembre del 2025
dimarts, 16 de setembre del 2025
dilluns, 15 de setembre del 2025
diumenge, 14 de setembre del 2025
Aprendre a viure la VIDA
Avui haguera pogut ser un diumenge més de principi de
curs. Posar rentadores, preparar activitats per a classe, menjar pollastre al
forn però, s’està convertint en un diumenge de records.
 |
| Imatge via Pinterest |
Podria quedar-me per a mi cadascun dels pensaments i
sensacions que estic vivint però, soc de les que pensa que hem vingut a aquest
món per a compartir allò que tenim amb la resta i poder nodrir-nos de les
experiències d’altres. Si aprenem, de manera conjunta, a més de millorar-nos
com a éssers humans, farem d’aquest mon un lloc més amable en el que habitar.
 |
| Imatge via Pinterest |
El 27 de juliol va fer 6 anys que me’n vaig anar de
Mallorca i no hi ha dia que no agraeixo tot el que la illa em va donar. Cada
vegada que publico en aquest bloc, me’n recordo de quan l’alumnat de 1r d’ESO
comentava les entrades que realitzava i com, amb les paraules, seguíem
connectats després de l’horari escolar.
 |
| Imatge via Pinterest |
Durant aquests dies m’he trobat amb exalumnes del
centre i això m’ha fet pensar que ja porto el temps suficient per aquí per a
tenir “exalumnes”, germanes i germanes d’alumnes que ja he tingut i que començo
a tenir certa pertinença a Castelló però, això no lleva, que 13 anys de la meua
vida han transcorregut en Mallorca. I encara que em quedo amb tots els records,
costa assumir que estic en un altre lloc.
 |
| Imatge via Pinterest |
I ara us preguntareu a què bé tot això... Doncs ve per
la necessitat de dir-vos que hem d’agrair totes les coses bones que ens passen
i hem d’aprendre a valorar-les per tal que, com diu Ramón Bayés, el nostre
viatge estigue ple d’aventures.
 |
| Imatge via Pinterest |
Qui m’haguera dit a mi quan estava en l’institut i
estudiava els dialectes que algun dia treballaria en Mallorca. De fet, me’n
recordo perfectament que en una classe, mentre Vicent Ferrer ens comentava que
en Mallorca quan es parla dels xiquets i xiquetes, es fa referència a ells amb
els termes “nins” i “nines”, vaig pensar: “I jo per a què vull saber això?”.
I el temps em va donar la resposta.
 |
| Imatge via Pinterest |
Les experiències que se’ns presenten en aquesta vida
venen, moltes vegades, lligades a llocs i a persones concretes i és important
envoltar-nos de gent que ens face ser millors i que, amb la seua presència, ens
alegren el dia i jo he de reconèixer que amb això soc molt afortunada. Hi ha
gent que, malgrat la distància, també les sento molt a prop i les tinc quan les
necessito i avui he tornat a ser conscient de com continuen “estant” malgrat visquen
en Mallorca.
 |
| Imatge via Pinterest |
I si observant el vostre voltant no trobeu persones
amb les podeu sentir-vos còmodes, no passa res: haureu de continuar cercant-les.
 |
| Imatge via Pinterest |
I mentre les cerqueu, us aconsello viure la vida amb
il·lusió i valorant aquelles xicotetes coses que us passen en el vostre dia a
dia i que us ajudaran a valorar eixos instants de felicitat que apareixen, de
colp i repent, de la manera més inesperada.
 |
| Imatge via Pinterest |
I perquè us conto tot això? Perquè hem d’aprendre a expressar-nos, buscar el moment per a transmetre tot allò que tenim en el nostre interior: pintant, cantant, ballant, escrivint, dibuixant, tocant un instrument, realitzant manualitats o fent postres per a la gent que estimem...
 |
| Imatge via Pinterest |
Perquè només treballant el nostre
interior, podrem gaudir realment de la nostra VIDA.
 |
| Imatge via Pinterest |
Ens veiem en la pròxima
entrada!
.jpg)
.jpg)
