Diuen que “som
el que mengem” però, com ja he explicat en altres ocasions, també “som
el que veiem i el que escoltem” i, gràcies a les experiències viscudes:
“SOM EL QUE SOM”. Per tant, anem a nodrir-nos de CULTURA per tal de
mostrar la millor versió de nosaltres mateixa.
Cines, museus,
festivals, lectura, dansa, música, exposicions, còmics, teatre... El Govern ha llançat una campanya que, segurament haureu vist en algun panell
publicitari, en la que ens proposa moltes opcions per a gaudir “dels nostres
moments” tan necessaris per a evadir-nos de la rutina i una realitat que, de
vegades, ens absorbeix de manera aclaparadora.
Podeu veure aquí l’espot
publicitari: https://www.youtube.com/watch?v=cn4PdZ5Kb3Q
Als meus 47 anys, he
descobert en el teatre una manera d’evadir-me del dia a dia i endinsar-me en
històries que m’ajuden a “no morir de realitat” i em fan plantejar altres mons
i altres realitats paral·leles. Fa poc van fer una altra edició del MUT i vaig
poder gaudir durant 3 dies d’actuacions espectaculars en les quals vam poder viatjar a un mon de somnis o reflexionar sobre la nostra existència (Si voleu
saber més sobre aquest festival, feu clic aquí).
festivalmut.com |
I inclús moments en
els quals participar dins de l’obra juntament amb els artistes i formar part de
la seua història i acabar amb una gran abraçada de complicitat. Una abraçada
que t’atrapa i que et reinicia. I moments en els quals descobrim la fragilitat
humana que es troba emmascarada pel ritme frenètic del nostre dia a dia...
I sabeu quin és el
denominador comú de totes aquestes obres? SENTIR-LES. Que d’alguna manera,
t’atrapen. Algunes et fan riure, d’altres et remouen parts adormides però,
totes elles fan adonar-te’n que estàs aquí. Et fan sentir el PRESENT oblidant-nos
de les coses passades
I jo el diumenge vaig
tenir, una altra vegada, FAM de CULTURA i vaig anar a València a veure una exposició
en la que m’haguera quedat hores mirant cadascuna de les il·lustracions exhibides
i introduint-me en mons on el color i les formes conten altres històries...
Ens veiem en la pròxima entrada!