dijous, 29 de desembre del 2022

"Cada viatge és distint"

L’altre dia, després d’haver compartit amb vosaltres el vídeo del psicòleg Ramón Bayés, em va venir al cap de quina manera tant rocambolesca m’havia arribat el vídeo a les meues mans”. Vaig fer un CSI (una reconstrucció dels fets) de com havia elaborat l’entrada i vaig pensar en què estaria bé explicar-vos com la vaig elaborar.

La majoria de les entrades que publico en el bloc tenen una inversió prèvia a la seua realització que, de vegades, resulta difícil apreciar per aquelles persones que llegiu les entrades: fotografiar amb imatges el procés d’una manualitat que he realitzat, cercar imatges que acompanyen el text escrit, verificar les dades biogràfiques dels artistes dels que parlo, realització de collages d’imatges per a aquelles entrades que són tutorials, etc...

En el cas de l’entrada anterior, el que menys em va costar va ser escriure-la però, el temps de recerca previ va ser més elaborat.

En un primer moment, el vídeo que vaig veure va ser a través d’Instagram i amb el mòbil. Em va resultar interessant allò que deia però, al mateix temps, el vídeo estava extret de la xarxa social TikTok.

Imatges via Google

Tot d’una vaig reconèixer per l’escenari on es desenvolupava l’entrevista que era un dels continguts audiovisuals que el BBVA ha creat per al seu projecte “Aprendemos juntos” (Coneixereu el format perquè alguns dels vídeos que heu visualitzat per a l’activitat de tutoria del 25 de novembre són d’aquesta plataforma).

Imatges via Google

Vaig encendre l’ordinador (m’agrada treballar amb una pantalla gran per a no perdre’m res d’allò que veig ni la vista) i vaig anar-me’n al youtube (lloc d’on trec els vídeos d’aquest projecte) i vaig posar en la recerca una frase que va dir l’entrevistat que em va encantar: “Cada viaje es distinto”. Vaig posar: “BBVA. Cada viaje es distinto” i voilà: vaig trobar el vídeo en la seua font original.

Imatge de Youtube

I que em va aportar descobrir el format original del vídeo? Doncs saber el nom de la persona que estava parlant: Ramón Bayés i saber que la seua professió ha sigut la de psicòleg. I això em va fer anar a Google per veure si havia escrit algun llibre i veure la seua temàtica ja que, una persona que s’expressa com ell ho fa amb 92 anys, ha d’haver escrit coses molt interessants pels seus coneixements i per la seua experiència de la vida.

Imatge de Google

Vaig escollir l’opció “Ramón Bayés libros” i vaig polsar sobre “Google imatges” i vaig descobrir llibres sobre l’autor que poder afegir al meu llistat de lectures. I amb elles, més coneixement amb el qual gestionar la meua vida i poder millorar, perquè no, la d’altres persones. Perquè vivim dins d’una societat, pertanyem a un col·lectiu i allò que fem, repercuteix en els altres. De les nostres inquietuds i del nostre saber, dependrà quina petjada deixarem en aquest món.


Imatges via Google

I per què us estic contant tot això? Perquè en aquesta entrada he nombrat TikTok, Instagram, Youtube, Google i us he explicat que he emprat el mòbil i l’ordinador per a tenir accés a tota la informació que he trobat.

Sense elles, jo avui no estaria publicant aquesta entrada, ni tampoc compartint amb vosaltres les meues inquietuds o vídeos tant interessants com el de Ramón Bayés però, no us oblideu d’una cosa, ser creadors de continguts (com es diuen ara algunes persones que es dediquen a publicar sobre “temes” en les xarxes socials) no significa penjar vídeos copiant balls que ja han fet altres ni parlar d’allò que les marques els proposen per als seus canals.

Crear contingut va més enllà: significa compartir idees, coneixements amb una base sòlida sobre temes que puguen ajudar a altres persones en la seua vida. Sense l’experiència professional de Ramón Beyés, no hi haguera hagut una entrevista del seu protagonista. Sense aquesta entrevista, jo no haguera vist aquest vídeo en Instagram i, sense aquest vídeo, aquesta entrada no s’haguera publicat.

Les paraules d’aquest psicòleg desprenen coneixement, experiència i saviesa fruit de l’estudi, el coneixement i l’experiència personal que li ha donat la vida. Em pregunto, d’aquí 92 anys (edat que té Ramón Beyés ara), una xiqueta o xiqueta que ha nascut en una època on les pantalles s’han convertit en la seua millor “amiga” i amb les que compartiran infantesa, adolescència i els seguiran acompanyant en la seua etapa adulta, quin tipus de coneixement, experiència i saviesa podran transmetre a les futures generacions?

Perquè SOM EL QUE VEIEM, és important cuidar de que ens nodrim a través de les xarxes socials i quantes hores els dediquem de la nostra vida. Les noves tecnologies i les xarxes socials són unes bones eines si les emprem de manera correcta i tan sols dedicant-los una part de la nostra vida per a que altres parcel·les també estiguen ateses: com ara la família, les amistats, moments per a la lectura, el teatre, l’ART, en definitiva, la VIDA.

Com podeu veure en la següent tira còmica, Mafalda ja fa anys que ho tenia clar...


Imatge via Google

Ens veiem en la pròxima entrada!


dilluns, 26 de desembre del 2022

Tens 5 minuts i 35 segons?

Abans d’iniciar les vacances de Nadal, us vaig dir que us faria un regal i, en l´última classe, us vaig explicar el teorema de Thales. La majoria de vosaltres us va quedar sorpresos davant aquest regal. Segurament us esperareu alguna cosa tangible: tal vegada algun bombó, una planta o qualsevol altre detall. Però, de vegades, els millors regals no venen embolicats amb paper, ni tan sols es poden tocar... 

Fotografia  de Chema Madoz

Fa unes hores he trobat un vídeo que m’ha fet pensar en vosaltres i, és per això, que estic escrivint aquesta entrada.

COMPARTIR  és essencial. El protagonista del vídeo parla d’això quan se li pregunta sobre el fet d’aprendre i ensenyar i m’ha semblat tant bonic que no he pogut esperar a que acaben les vacances per a compartir-lo amb vosaltres.

Espero que us agrade.

Us deixo l’enllaç de la versió reduïda de l’entrevista:

https://www.youtube.com/watch?v=xa9xI5j6INk


De vegades, el millor regal són les paraules que podem escoltar...

divendres, 23 de desembre del 2022

Ara ve Nadal...

Feia temps que no em passava per aquí... No ha sigut per falta de ganes ni d’idees sinó més bé per qüestió de temps...

Avui vull mostrar-vos uns paisatges molt nadalencs que vaig descobrir fa unes setmanes a través d’instagram. Al veure’ls per primera vegada, em va atreure la simplicitat de les seues formes, els seus colors vius i la neu de molts dels seus paisatges.

Imatges via Google

Però, com tot en aquesta vida, aquestes imatges tenen una història al seu darrere i, en aquest cas, digna de contar.

La creadora d’aquestes obres pictòriques és Maud Lewis (1903- 1970), artista canadenca, a la que una artititris reumatoide que li va provocar la deformació de mans, cames i esquena no li va impedir continuar pintant i somrient malgrat les conseqüències d’aquesta malaltia. El que sí que va haver de fer, desgraciadament, va ser abandonar l’escola en la seua adolescència a causa del bulliyng que va sofrir a causa de l’aparença física que li va produir aquesta afecció.

Imatge de Infobae

La seua trajectòria artística té els seus inicis en plena joventut quan pintava targetes de nadal junt amb la seua mare. Després de la mort dels seus pares, la vida de “Maddie” no va ser un camí de roses. Si us endinseu en la seua vida personal té moments molt durs que va haver de transitar però, jo em quedo amb el seu preciós somriure i el seu afany de superació.

La dolçor de les seues obres és una prolongació de l’esperit de la seua autora. Es nota, en cada obra, que hi ha un trosset de la seua ànima: colors que destil·len alegria i imatges que estan plenes de vida a través d’accions senzilles i quotidianes de personatges anònims.

Imatges via Google

A més d’escenes on la neu és un dels elements protagonistes, Maud també pinta paisatges marítims típics d’un poblet pesquer on la presència de gavines, alçant el seu vol, aporten a les obres una sensació de llibertat que juntament amb la lluminositat dels colors emprats, aporten frescor al resultat final.

Imatges via Google

Maud es va casar amb Everret Lewis. Mentre el seu home es dedicava a la venda ambulant de peix, ella pintava les seues obres i també es va dedicar a decorar les parets de la cabanya aportant calidesa a la llar. La seua vida sentimental va ser “complicada” pel caràcter de la seua parella i, finalment, Maud va abandonar aquesta cabanya en la que va transcórrer part de la seua vida.

Imatge de Infobae

L’any 1984, després de la seua mort, la cabanya es va restaurar i va ser comprada per la província de Nova Escòcia (Canadà) i va ser traslladada a l’Art Gallery of Nova Scotia. En el seu lloc originari (Marshalltown) es va reproduir una rèplica dissenyada per l’arquitecte Brian MacKay-Lyons.

Imatge de Infobae

Maud Lewis va dedicar la seua vida, mentre va poder agarrar un pinzell, a l’ART i ens va demostrar, malgrat les dificultats que li va produir la malaltia, que SEMPRE hem de caminar cap endavant.

Imatge via Google


 Ens veiem en la pròxima entrada!