L’11 d’octubre de 1981 , la sèrie
“Verano azul”
apareixia en la xicoteta pantalla. Era diumenge i, després de dinar, en casa
veiem la TV en família. El primer capítol “El encuentro” era el principi
d’un total de 19 capítols en la que un grup d’adolescents i dos xiquets
(“Piraña i Tito) passaven l’estiu en el poble de Nerja (Màlaga) amb les seues
respectives famílies.
En el poble trobaran a Chanquete
(un pescador jubilat) i a Júlia, una pintora. Amb ells descobriran i viuran
moltes aventures. Es una sèrie en la que hi ha moments tristos i d’altres en
els que les circumstàncies et fan riure moltíssim. De fet, hi ha una escena en
la que Tito fa de missatger entre Javi i Pancho, de la que em sé el diàleg
complet!
|
Imatge via Google |
Teniu un mes per endavant per fer
moltes coses i aprofitar per veure coses noves. A simple vista, per la qualitat
de la imatge i les pintes dels personatges podeu pensar que és una sèrie cursi
dels anys 90 però, amb ella, vam créixer segurament les vostres mares, pares i,
com no, la vostra professora de Plàstica. I, perquè SOM EL QUE VEIEM, aquesta
sèrie forma part de la nostra història personal. Així que si voleu descobrir
com era la vida dels vostres progenitors, aquesta és la sèrie. I estic ben
segura, que si els ho comenteu, s’apuntaran a veure algun capítol amb vosaltres
i a contar-vos “batalletes” de quan eren joves, a les que tal vegada no
donésseu molts importància ara però que, amb els anys, seran un record
incalculable.
Fa anys que no veig aquesta sèrie
però me’n recordo de moments on els adolescents es comprometen amb una causa (tranquil·litat...
no vaig a fer spoiler, jajaja), de la conscienciació del medi ambient, de les primeres
vegades...
|
Imatge via Google |
Si teniu curiositat per veure de
què va la sèrie, en la pàgina web de RTVE podeu veure el primer capítol (“El
encuentro”). Us deixo l’enllaç:
https://www.rtve.es/play/videos/verano-azul/el-encuentro/5998805/
Evidentment és una sèrie dels
anys 80, per tant, veureu en ella molts estereotips que encara que romanen en
el temps, poc a poc, van difuminant-se. Esperem que arribe el moment en el qual
s’esvaeixen del tot. Si els trobeu, podeu deixar-me algun comentari i parlem
sobre el tema.
Ens
veiem en la pròxima entrada!