Avui toca una altra data de calendari a celebrar: 31 de març: dia
de la visibilitat trans. Estaria bé no haver de recordar les coses però,
és que de vegades, la societat avança tant lentament en certs aspectes com la
diversitat sexual que es fa necessari
dies com aquests per tal de donar la visibilitat a temes tant importants com la
transsexualitat.
Que la societat entengue que hi haja persones que no se senten
identificades amb el sexe biològic amb el qual van nàixer és una necessitat.
Totes tenim el dret a ser felices i no podem estar condicionades per valors,
creences i prejudicis que ens imposa la societat. I quan parlem de societat,
ens estem referint a les persones que la configuren.
Totes les persones portem una motxilla. Algunes són més grosses i altres
més xicotetes. Alguns dies ens pesen més i, d’altres, són més lleugeres. Algunes
vegades ens oblidem de que la portem i, altres, ens costa arrossegar-les. Això és
el que li passa a Nora amb la seua motxilla. Si polseu en el següent enllaç,
podreu descobrir la seua història.
https://www.youtube.com/watch?v=xGBmLmLNFuU
Des que tinc fills, me n’he adonat que és molt important parlar de tots
aquests temes des de ben xicotets. De vegades, els adults infravalorem les
xiquetes i xiquets perquè pensem que a la seua edat certes coses no es poden
entendre i, menys encara, sentir.
Vull mostrar-vos el documental “Trànsit, menors transsexuals”
de Roser Oliver i Lluís Montserrat en el que coneixereu la història de David, Estel, Raquel i Mario. A través dels seus testimonis, i el de les
seues famílies, ens parlen de la transsexualitat i de quina manera va ser el
seu procés de canvi. Sentir les seues històries a través de les seues pròpies veus
és tot un exemple d’exercir la seua llibertat per tal de mostrar-se tal i com
son. Us animo a veure’l. Després de visionar-lo, podreu veure el món d’una
altra manera i, tal vegada, ajudar a alguna persona del vostre voltant a ser
més feliç.
Ens veiem en la pròxima
entrada!