"LA VIDA EN BLAU"

El dia 2 d’abril se celebra el Dia Mundial de la Conscienciació sobre l’Autisme. Tornar a Castelló també té els seus avantatges i un d’ells es retrobar-se amb persones amb les quals havies compartit etapes de la teua vida i que, amb el temps, ens havien distanciat els quilòmetres i els diferents camins que vam iniciar. Yolanda és una d’eixes persones que he recuperat. Va ser companya quan vaig iniciar el programa de doctorat en l’UJI i ara ens hem tornat a trobar. Sempre he tingut un bon record dels divendres i dissabtes que vam compartir juntes i tornar a coincidir amb ella ha estat genial.

Yolanda té un fill molt especial. Es diu Álvaro i és un xiquet que veu el món d’una altra manera i el viu amb molta intensitat. Personalment no el conec però, he tingut el privilegi de trobar-me alguna personeta tant especial com Álvaro i he de reconèixer que et canvien la vida. Observar-los fa que apreciem coses que, d’una altra manera, tal vegada no ens haguérem plantejat. Encara recordo algunes vesprades en el parc de Ses Fonts i l’abraçada més bonica, sincera i inesperada que he rebut mai.

És important visualitzar l’Autisme per tal que la societat entengue la necessitat de respectar la diversitat, conèixer-la i interioritzar-la en el nostre dia a dia per tal que aquestes famílies puguen veure créixer els seus fills i filles feliços amb total normalitat.

A continuació us passo una iniciativa per si voleu, a través de les vostres xarxes socials, ajudar-nos a donar més visibilitat.

Ens veiem en la pròxima entrada!

Ja ha passat un any...

Tal dia com avui sortia Pedro Sánchez en la televisió per a decretar l’estat d’ alarma. I ja ha passat un any. Un any de distanciament social amb els nostres familiars i amics. Un any on la mascareta s’ha convertit en una peça imprescindible del nostre dia a dia. Un any en les que les nostres mans s’han hagut d’acostumar a totes les marques de gel hidroalcohòlic existents. Un any en el que hem hagut de canviar costums, hem hagut de pensar en el benestar comú i en el que la nostra vida ha canviat no sé si per a bé o per a mal...

Salvador Dalí: "Figura en una finestra" (1925)

 

Des de sempre m’he sentit atreta per mirar per les finestres. La meua finalitat va més enllà del simple “cotilleo”, va d’observar. Quan passejo i em creuo amb gent, m’agrada observar-la, pensar com serà la seua vida, quines seran les seues aficions...

Durant el confinament, vaig observar des de casa i em vaig adonar de la VIDA que pot desprendre’s de les cases del nostre veïnat: un pare consolant al seu bebè en braços, una xica llegint un llibre en la terrassa, un home cuinant, uns xiquets disfressats jugant en el balcó... Una quantitat d’escenes quotidianes que, amb el frenesí del dia a dia, no ens parem a observar i que si ho féssem, ens adonaríem de què va realment la VIDA.

I des d’aquest bloc, que em va salvar durant el confinament convertint-se en una espècie de diari personal on bolcar els meus pensaments i les meues reflexions, vull proposar-vos una idea. Ja no estem en un confinament absolut però sí que és cert que passem moltes hores en casa. Perquè no aprofitem per mirar des de la finestra? Observar allò que tenim al davant i traduir-lo en un dibuix?

Imatges de Pinterest

 

Dona igual l’hora i el temps que face, cada moment serà únic perquè serem nosaltres els que l’observarem i el captarem a la nostra manera. Algunes escenes seran a ple sol i amb colors radiants; d’altres amb boira i difuminades; en algunes és possible que la pluja sigue la protagonista i d’altres es captaran amb la llum de la Lluna però totes tindran una història que contar: la vostra.

Pintures Paul Bursnall

 Així a què espereu...Esteu preparats?