Ara ja sabeu que farem en
el pròxim treball: cridar. Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaah. Aneu preparant-vos per a
cridar d’emoció, cridar d’alegria, cridar de sorpresa i cridar de terror!
Observant
els anuncis televisius, he arribat a la conclusió que, definitivament, les
dones hem nascut per ballar...jajajaja. Els que em coneixeu un poc ja haureu
notat el to irònic de les meues paraules però és que els publicitaris, a força
de repetir els mateixos paràmetres en els espots, creen una sèrie d’estereotips
femenins que no són gens reals. I, malauradament, hi ha gent que els
interioritza i els considera “normals “ i correctes.
Molts
de vosaltres podreu pensar: bé...els publicitaris anuncien les marques amb
alegria... no van a fer espots tristos sobre els productes que presenten ja que
ningú els compraria. És un bon raonament, que jo també entenc però, d’això a
mostrar contínuament dones excessivament primes, amb les seues melenes llargues
i que es passen tot el dia ballant... Només cal observant un poc al nostre
voltant per adonar-nos-en que la gent del carrer no sol ser així i que hi ha
molta més varietat de la que ens mostren els anuncis.
Crec
que la moda no entén de sexes i que tant als homes com a les dones ens agrada
sentir-nos bé. En l’àmbit publicitari són les dones les que resulten més
esclaves de la moda. El nou anunci del Corte Inglés és un clar exemple dels
anuncis que us comento. En aquest espot tan sols apareixen dos homes front a un grup
de dones-estàtua (molta casualitat no?) que comencen a ballar de manera
robòtica al sentir la música i que tenen el “poder” d’atrapar la tardor en les
seues mans. Dones amb un estil molt acurat, amb uns pentinats perfectes i la
roba ben col·locada que, ansioses per posar-se una roba més apropiada a
l’estació de l’any que hem començat, invoquen la tardor a través dels seus
moviments coordinats com si d’un embruix es tractés.
P.D.
Així i tot, vull dir-vos que, quan veig aquests tipus d’anuncis, no puc evitar
començar a ballar...jajajajaja.