Sempre NADAL

Amb tant de virus, el mes de desembre se m’ha complicat. Tenia una entrada preparada per a reflexionar amb vosaltres sobre aquesta època de l’any en classe i, amb la grip que s’ha apoderat del meu cos, he decidit publicar-la ja. Perquè una de les coses que menys m’agrada d’estar malalta és que em lleva l’oportunitat de fer classe i estar físicament amb vosaltres.

Si ja heu llegit els primers dies del calendari d’advent d’anuncis, us haureu adonat que m’agrada molt el Nadal, que tinc molts records d’aquesta època de l’any i que l’emoció m’inunda pensant en moments del passat, sobre tot, els que em traslladen a la meua infantesa i em recorden vivències amb persones que ja no estan...

Imatge via Pinterest

Quan arriba aquesta època de l’any, m’agrada dissenyar postals nadalenques amb els meus fills per a entregar-les a les nostres amistats més properes i familiars. L’altre dia, cercant idees en Pinterest, em va aparèixer aquesta imatge que em va donar molt què pensar.

Imatge via Pinterest

Em va semblar un arbre de Nadal interessant i molt peculiar. Amb unes escales en el centre del seu tronc que ens van portant pels seus diferents pisos, s’entreveuen persones distribuïdes per les distintes plantes. Són éssers diminuts que es troben dins d’un mateix espai encara que estan ubicats en diferents habitacles. També destaquen unes boles de nadal que em recorden a les llums de les faroles que il·luminen l’espai quan hi ha obscuritat.

I una vegada més, la meua imaginació ha començat a volar. I he vist en eixe arbre un rèflex d’allò que hauríem de ser com a societat. De com, totes i tots, hem vingut a aquest món per a compartir les nostres inquietuds i cercar gent que realment ens acompanye durant el nostre camí per aquesta vida que se’ns ha donat. Encara que és necessari tenir moments de solitud per tal de connectar amb nosaltres mateixos, també necessitem de la presència d’altres persones que ens ensenyen, ens reforcen i ens facen evolucionar.

Juan Genovés. Albor, 2018.

En classe, sempre us dic que als meus 49 anys no soc, afortunadament, la mateixa Isabel que als 20 anys perquè, amb el pas del temps, he anat canviant i polint aquelles coses que he necessitat millorar. Però, crec que sí que hi ha una cosa que ha de romandre amb el temps: la nostra essència, aquella que ens fa únics i particulars.

Imatge via Pinterest

En un mes on els anuncis de perfum inunden els aparadors de les botigues, el mobiliari urbà, les revistes i la televisió, m’agradaria que pensésseu en com és la vostra essència i de quina manera aquesta crearà un petjada en la societat.

Imatges via Pinterest

Els aromes de les fragàncies ens “prometen” amor, poder, bellesa, personalitat, èxit però, la realitat és que ÚNICAMENT la vostra essència és que la que farà que perdure la HUMANITAT.

Foto de Laura Williams

Ens veiem en la pròxima entrada!